Capitalisme:
egoisme, desamortitzacions, privatitzacions, aniquilació de Gremis i Sindicats,
mercantilització de la vida, concentració de recursos i mitjans de producció en
mans de la plutocràcia.
El
capitalisme és el govern del tant per cent. El capitalisme va enfonsar el món
rural i totes les tradicions socials i econòmiques comunitàries. El capitalisme
enfonsa el petit comerç i el mercat local equitatiu comunal, deshumanitza les
persones i les converteix en una baula més de la cadena productiva, ens
converteix en un producte, en una marca, en un nombre. Les coses no es fan per
amor en el capitalisme, sinó per interès de negoci especulatiu i lucratiu.
L'únic
sistema econòmic que va avantposar el factor capital financer, als factors:
treball i terra, va ser el capitalista; l'antiga noblesa, el vell clergat, i la
Corona comptaven amb el factor terra. La pagesia, l'artesanat, comptaven amb el
factor treball. I la burgesia va néixer com a classe especulativa
intermediària, que aprofitant el comerç colonial i les guerres, va acumular el
suficient diners, per convertir-se en la propietària del factor capital
financer.
Si
en un principi aquests factors es van relacionar en un pla d'igualtat, va ser a
partir de la revolució burgesa capitalista, quan s'imposarà el factor capital
financer als altres factors mencionats. Ara bé, l'antiga noblesa no té res a
veure amb l'actual , que està completament aburgesada i posada al servei del
sistema capitalista. Una cosa semblant i similar passa amb el Clergat, i sempre
sense ànim d'ofendre, però sent crítics, l'Opus Dei és la cinquena columna del
capitalisme a l'Església Catòlica. I repetim, que sense ànim d'ofendre a ningú,
ja que tots sabeu com al Clergat Catòlic espanyol es va posar al servei del
sistema que s'implantaven Narváez i Cánovas del Castillo, a canvi de rebre el
pressupost de Culte i Clergat, pensió de l'Estat burgès capitalista a
l'Església Catòlica espanyola, perquè la mateixa deixés de reivindicar els seus
béns comunals robats pels nous rics, que es feien anomenar Comtes, ducs i
marquesos, perquè compraven els títols a la monarquia d’Isabel II. D'aquí
tenim sense anar més lluny a la marquesa Esperanza Aguirre, ja que el seu
origen no és d'antic llinatge, o altres famílies, com els anomenats marquesos
d'Urquijo, burgesos especuladors que van ennoblir comprant un títol nobiliari al
govern burgès de l'època de les desamortitzacions. Abans de l'establiment a les
Espanyes del sistema capitalista durant l'Antic Règim, la propietat de la terra
estava compartida. Un noble no podia disposar del seu patrimoni per alienar,
perquè no era seu, els seus béns eren un dipòsit històric hereditari, i ell
només una baula de la cadena, que havia de conservar el patrimoni millor que el
va trobar.
La
llei de mayorazgos dels Reis Catòlics, va facilitar l'amortització i vinculació
dels béns i propietats a les famílies, i aquestes no podien fer el que els
donés la gana, ni amb les seves terres, ni amb les seves gents. Quan arriba el
capitalisme a Espanya, el primer que farà l'Estat burgès, serà reconèixer la
propietat privada absoluta dels béns a només una de les parts, i de forma
unilateral: a l'aristocràcia, i als nous rics que les poguessin comprar,
deixant en l'oblit els antics usos comunals, que establien que la pagesia era propietària de fet de la terra, i el noble, propietari de dret. Amb el capitalisme el
noble es veia al costat del burgès com amo absolut de la propietat privada de
béns que antigament estaven compartits. la noblesa ja no es veuria obligada a
conservar el patrimoni familiar i va poder desprendre de part del mateix. Així
amb la venda de les seves terres adquiria diners per invertir en borsa, i per
actuar en el nou mercat com els burgesos que ennoblien.
Noblesa
i Burgesia es convertirien en grans amics, mentre el poble era expulsat de les
seves cases treballs i habitatges ancestrals, perquè els nous propietaris
buscaven la parcel·lació de les seves recents propietats adquirides, i on
abans hi havia un bosc, un llogaret, o un hort, ara els nous senyors
capitalistes implantaven el monocultiu de cereal, les deveses, i les oliveres,
deixant a la pagesia sense feina i sense habitatge. Finalment la pagesia es
proletaritzarà havent d'abandonar el món rural i treballar a les fàbriques de les
ciutats. El procés de deshumanització de l'ésser humà comença amb el sistema
capitalista que ens porta la mercantilització de la vida.
Entrades
