El Carlisme, des del seu naixement el 1833, ha proclamat amb pertinaç insistència la seva idea de retornar els furs, llibertats, franquícies i privilegis als diferents pobles que constitueixen les Espanyes però, naturalment, actualitzant-ja que una cosa que era útil en el segle XVII possiblement per fer-ho útil en el XIX, com més al XX, caldria una transformació gairebé total.
El Federalisme no és ni més ni menys que l'Autogestió territorial, una de les parts en què se subdivideix l'Autogestió Global. Ja sabem que les altres dues parts són: l'autogestió socioeconòmica i l'autogestió política.
El Carlisme, sense renunciar a res, es troba avui al capdavant de les forces polítiques que veuen en el Federalisme la solució a algun dels problemes actuals de les nostres Pàtries (LES ESPANYES), propugnant com a requisit indispensable per a la construcció d'aquest sistema federal, que es compleixin sis principis fonamentals i indispensables a través d'un PACTE ENTRE IGUALS de les diferents Comunitats, Regions o Nacionalitats que així ho desitgin.
Aquests principis fonamentals són els següents:
1r) Principi de Llibertat i Igualtat, que fa referència a la llibertat que han de tenir les comunitats, Regions o Nacionalitats per triar el seu futur (autodeterminació) i a la Igualtat d'oportunitats per resoldre els seus propis problemes. Aquesta llibertat d'origen que tenen els pobles mai pot ser coartada per condicionaments històrics, econòmics, polítics, ètnics, etc.
2n) Principi de personalitat social i política.; Que és implícit amb l'anterior principi ja que, només en reconèixer la personalitat social i política de cadascuna de les diferents Comunitats, Regions o Nacionalitats, es pot parlar de la igualtat d'oportunitats i de les lleis internes o Constitucions pròpies, que s'han de donar independentment, les diferents parts que es volen federar, sense intervenció aliena alguna.
3r) Principi de subsidiarietat; Aquest principi representa la llibertat de cada comunitat, Regió o Nacionalitat, que s'estigui integrant en una altra comunitat Superior, per resoldre els seus propis assumptes sense cap ingerència per part del nivell superior, més o menys immediat.
4t) Principi de Solidaritat, que fa referència a la solidaritat lliure i voluntària que pacten les diferents Comunitats, Regions o Nacionalitats. Sense haver realitzat aquest pacte (repetim, lliure i voluntari), ens trobaríem dins del marc d'un sistema egocèntric propi només del sistema liberal-capitalista, que es nega a qualsevol sacrifici (veritable solidaritat).
5è) Principi d'autoritat democràtica Pactada; Per aquest principi es crea una autoritat nova a nivell superior, pactada i comú a totes les comunitats que es federin, que tindria per objecte principal la resolució dels problemes que no es resolguin en els nivells inferiors, principalment per interessar a dues o més comunitats , Regions o Nacionalitats.
6è) Principi de la creació d'un Estat (federació) o Associació d'Estats (confederació), que no és més que la representació de la sobirania nacional. Així, el Poder federal naixent, seria com l'expressió de la Societat, com una comunitat de comunitats.
Aquests principis no són només aplicables entre Comunitats, Regions i Nacionalitats, sinó que també s'han de tenir molt en compte en les relacions entre els diferents barris d'una mateixa ciutat, entre els municipis d'una mateixa comarca i entre Comarques d'una mateixa comunitat i, naturalment, entre cadascuna d'aquestes i el màxim ens d'aquesta mateixa Regió o Nacionalitat.
El Carlisme no concep la proclamació d'un sistema federal, creat de dalt a baix, per disposicions emanades de les més altes autoritats de l'Estat, per acords presos per un Parlament en què no participi el poble per diferents vies, o per qualsevol potència estrangera qual es crea el Déu necessari en aquest moment. El Carlisme concep el Federalisme com la suma de les voluntats LLIURES I SOBIRANES de les diferents comunitats, Regions o Nacionalitats que després d'un procés d'Autodeterminació decideixin confederar i lliurement pactin aquesta Unió Confederal.
La lliure decisió de confederar, no pot ser, per romandre totes les Comunitats, Regions o Nacionalitats immutables dins del Pacte, per sempre, sinó que cada determinat temps ha de ser renovat per referèndum, perquè pot ser que el que van aprovar els pares en el seu dia , no ho vulguin ara per a si els fills o els néts.
Nosaltres, els carlistes, sempre hem apostat per una Espanya Federal o Confederal, com a successora de la tradicional Espanya Foral, ja que, aquest sistema, recull en el seu si totes les essències dels pobles que formen la gran realitat de les Espanyes.
El carlisme mai va admetre l'uniformisme constitucional del liberalisme, violador de les diferents constitucions històriques dels pobles de les Espanyes (els Furs) i el que mai admetrà és la descentralització administrativa (avui denominada Autonomia), perquè el que avui anomenem «l'Espanya de les autonomies »és una falsa simulació de la veritable tradició històrica espanyola.
Per això, sortint al pas dels «autonomistes» per excel·lència que, en la seva ignorància, fins i tot diuen que el que ens va ser arrabassat per les armes, «ho hem recuperat amb escreix per mitjà dels estatuts d'autonomia»; els direm que ferir, menysprear o desconèixer les antigues Constitucions internes dels pobles (els Furs), és voler destruir les llibertats a què tenen dret els pobles que configuren aquest país de països anomenat Espanya.
Entrades
